Imatge: ‘Congreso de Tucumán’, del pintor Francesc Fortuny (La Pobla de Montornès, 1865, Buenos Aires 1942)
COMUNICAT DE PREMSA
L’Assemblea Sobiranista de Mallorca ha fet arribar una carta al cònsol d’Argentina a les Illes Balears, Carlos Nazareno Ayala, amb la qual felicita el poble argentí amb motiu dels 210 anys de la Declaració d’Independència de 1816. La carta, signada pel president de l’ASM, Jaume Sastre, s’expressa en els següents termes:
«Per als independentistes mallorquins que lluitam perquè la nació catalana sencera deixi d’ésser una colònia saquejada i trossejada pels colonialismes espanyol i francès des del Tractat dels Pirineus (1659), la declaració d’independència d’Argentina de 1816 va ser el fruit del coratge i de la determinació de moltes dones i homes que van decidir construir una nació lliure. Entre aquells protagonistes hi trobam també persones nascudes a la nostra terra, com els catalans Joan Larrea, Domènec Matheu i Blai Parera, que contribuïren, des de la política, el compromís personal i la cultura, al naixement de la República Argentina. És un honor i un motiu d’orgull que dos compatriotes nostres com Joan Larrea (Mataró, 1782 – Buenos Aires, 1847) i Domènec Matheu (Mataró, 1765 -Buenos Aires, 1831) figurin en el grup dels nou pares fundadors de la República d’Argentina, vora Cornelio Saavedra, Mariano Moreno, Juan José Paso, Manuel Belgrano, Juan José Castelli, Miguel de Azcuénaga i Manuel Alberti; i això no és tot, ja que cada vegada que sentim l’himne d’Argentina, ens emocionam quan ens ve al cap el nom de Blai Parera (Mataró, 1776 -1840) que en fou el compositor de la música.
Aquella història compartida ha continuat al llarg de més de dos segles. Milers de catalans, valencians i mallorquins van trobar a l’Argentina una terra d’acollida, d’oportunitats i d’esperança. Entre 1857 i 1930, per exemple, es calcula que entre 25.000 i 35.000 mallorquins van emigrar per motius econòmics, de subsistència i polítics a Argentina que era considerada la «terra promesa», i si hi afegim els fills nascuts allà, la colònia mallorquina va arribar a superar les 60.000 persones a començaments del segle XX. Els emigrants procedien sobretot de Palma, Llucmajor, Manacor, Algaida, Felanitx, Sóller, Pollença, Campos… i la majoria van treballar de comerciants, forners, sabaters, fusters, pagesos, hotelers i restauradors. Molts prosperaren i crearen empreses a Buenos Aires, Rosario, Bahía Blanca i Mar del Plata.
Avui, el camí també s’ha recorregut en sentit contrari: milers d’argentins han fet de les Illes Balears, del País Valencià i de Catalunya casa seva, enriquint la nostra societat amb el seu treball, el seu talent, la seva cultura i la seva estima per aquesta terra. Avui, només a Mallorca es calcula que hi ha entre 28.000 i 30.000 persones nascudes a Argentina o amb nacionalitat argentina; a Eivissa, entre 4.000 i 5.000; a Menorca, entre 1.500 i 2.000; a Formentera, entre 300 i 500; al País Valencià, entre 45.000 i 50.000 i al Principat de Catalunya, entre 90.000 i 100.000.
Els vincles històrics entre la nació catalana sencera i Argentina són molt estrets. Aquest intercanvi humà és un patrimoni compartit que ens recorda que els pobles creixen quan saben acollir, respectar i aprendre els uns dels altres. Els catalans tenim molt a aprendre del procés d’Argentina cap a la independència (1810 – 1816), ja que avui continuam essent una colònia. Nosaltres vam emigrar a Argentina, on vam ésser molt ben acollits, durant més de dos segles per motius econòmics, comercials, polítics i culturals. Primer foren els comerciants que hi anaren per obrir nous mercats. Després arribaren els pagesos, els menestrals i els obrers obligats a emigrar per les crisis agrícoles i industrials. I després hi anaren els exiliats polítics perseguits per les dictadures militars d’Alfonso XIII (1923-1920) i la del genocida Franco (1939-1975).
Avui el flux de població s’ha invertit i per motius, igualment econòmics i polítics, a hores d’ara tenim a ca nostra tres onades principals migratòries procedents d’Argentina:
1) 1976-1983: Exiliats de la dictadura militar argentina.
2) 2001-2003: Crisi econòmica i financera agreujada pel nou desembarc del neocolonialisme espanyol (Juan Carlos I, González, Solchaga, Aznar, Piqué, Rato, Villalonga…) que, amb la complicitat del govern de Carlos Menem i el suborn de jutges del TS argentí com Enrique Petracchi, es van apropiar a preu de saldo de les grans empreses estatals: Aerolineas Argentinas: Iberia, Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF): Repsol, Empresa Nacional de Telecomunicaciones (ENTEL): Telefónica i Telecom (francesa), Banco Francés: BBVA, Banco Galicia, Banco Río (BSCH), Servicios Eléctricos del Gran Buenos Aires (SEGBA): Endesa, Gas del Estado: Gas Natural, etc.
i 3) Des de 2018: Nova emigració provocada per la inflació i la inestabilitat econòmica.
Crida l’atenció constatar que els mateixos dirigents i partits polítics espanyols (PSOE-PP) que van neocolonitzar i devastar Argentina (2001-2003) són els mateixos que continuen saquejant, colonitzant i arrasant les Illes Balears, el País Valencià i el Principat de Catalunya a través d’empreses com AENA, Endesa, les grans constructores de l’IBEX 35, el Grupo Quirón en sanitat privada, que s’hagin carregat la xarxa de caixes d’estalvi en benefici del BBVA i el BSCH, Mapfre en assegurances, etc.
Amb motiu d’aquesta celebració, desitjam que els llaços d’amistat entre l’Argentina i les Illes Balears continuïn enfortint-se, inspirats pels valors de la llibertat, la convivència, la cooperació, el respecte a l’exercici del dret d’autodeterminació que ens ha de portar a la mateixa independència que els argentins, amb sacrificis de tota mena i actes d’heroïcitat, us vau guanyar per mèrits propis.
Per molts d’anys. Visca l’Argentina i visquin els vincles d’amistat que uneixen els nostres pobles.
Atentament,
Jaume Sastre, president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca»
