Reproduïm les paraules del nostre president, Jaume Sastre, a l’Aplec del Pi de les Tres Branques, que va tenir lloc diumenge passat:
Bon dia, m’han convidat a venir com a president de l’ASM (Assemblea Sobiranista de Mallorca), per tant, vénc des d’una part de la nació catalana que és terra fronterera on en aquest moment tenim un govern de PP-VOX; per tant, vos venc a parlar de guerra.
Espanya ens fa la guerra!
Estam en guerra i quan el nostre país és atacat, tant si optam per la lluita no-violenta com si decidíssim optar per la violència, ens cal adoptar una mentalitat guerrera, com la del «gegant guerrer» del poema de Miquel Costa i Llobera!
Hi ha molts tipus de guerra. Ahir va fer 90 anys, el 18 de juliol de 1936, que Espanya va optar fer-nos una guerra declarada i oberta. Ja ho va dir el 1938 el president de la II República Espanyola, Manuel Azaña: «Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años». Ja ho veis, cada 50 anys, el colonialisme espanyol ens fot un episodi de guerra declarada i oberta a mena de càstig exemplar, i entre i entre, ens fan la guerra bruta, la guerra encoberta, la guerra psicològica, la guerra de clavegueres (Afer Villarejo), la guerra demogràfica, la guerra de museus (Pintures de Xixena, Museu de Lleida…), la guerra fiscal, la guerra lingüística, la guerra d’infraestructures (Rodalies, AENA…), la guerra sanitària, la guerra de propaganda, la guerra de rumors, la guerra d’enquestes, la guerra fiscal, la guerra d’arxius (Papers de Salamanca), la guerra esportiva (El cas Negreira), la guerra mediàtica, la guerra judicial (lawfare), la guerra híbrida, etc.
En què consisteix la guerra híbrida? Idò, la guerra híbrida consisteix, per una banda, en una barreja combinada d’operacions encobertes com els atemptats criminals de bandera falsa gihadista comesos l’agost de 2017 a Barcelona i a Cambrils organitzats per l’imam de Ripoll que estava a sou del CNI; per altra banda, amb ciberatacs contra la sanitat publica catalana com els que va reconèixer el ministre de l’Interior, Fernández Díaz, un autèntic assassí de coll blanc!; acompanyats també, amb la creació de proves falses de corrupció contra els nostres dirigents polítics i esportius (Artur Mas, Xavier Trias, Sandro Rosell, Laura Borràs, etc., com va reconèixer el «comisario Villarejo» a l'»Operació Catalunya»; tot barrejat amb campanyes persistents de desinformació i d’intoxicació a través de la Brunete mediàtica, etc.
Espanya ens fa guerra i tant és que governi el PP (Mariano Rajoy) o el PSOE (Pedro Sánchez), la diferència és que els primers fan de poli dolent i els segons fan de poli bo; els primers ens envien «los piolines» al crit de «a por ellos» per apallissar-nos i els segons ens espien amb el sistema «Pegasus» amb l’objectiu de subornar i/o paralitzar els nostres dirigents amb extorsions i xantatges.
Espanya ens fa la guerra. Som la nació catalana una nació esquarterada des del Tractat dels Pirineus (1659) quan l’imperialisme espanyol i francès van traslladar la frontera des de Salses als Pirineus i ens van reduir a la condició de colònia amb els «Decretos de Nueva Planta» (1715), posteriors al Tractat d’Utrecht de 1713, en què Anglaterra, a canvi de la cessió per part d’Espanya de Menorca, Gibraltar, el monopoli del tràfic d’esclaus…, ens va lliurar a la venjança espanyola.
A conseqüència de la persecució i de la repressió acumulada durant segles de colonització, els catalans ens oblidam, de tant en tant, que la llibertat té un preu alt que sempre s’ha de pagar i que els enemics dels nostres enemics (Espanya i França) són els nostres amics o els nostres possibles aliats de conveniència. Els catalans cantam un himne guerrer que proclama «Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya», i a Madrid van cometre el greu error d’arribar a la conclusió, com va dir la ministra de la Guerra, María Dolores de Cospedal el 12 de setembre de 2017: «Los catalanes, al final son una cobardones». Craso error!
Dia 1 d’octubre de 2017, els catalans vam demostrar al món que no som «unos cobardones» i vam plantar cara a la policia i a la Guardia Civil –la Guàrdia Civil, la darrera policia militar que queda dins Europa com a rèmora de la dictadura franquista i una sinistre organització d’arrel borbònica!–, i vam aconseguir una victòria històrica defensant a pit descobert, sense caputxes pel cap i només amb els nostres cossos, les urnes, les paperetes i el cens electoral durant el referèndum d’autodeterminació. Els catalans vam demostrar a tot el món que com a poble, no som «unos cobardones» a diferència dels nostres governants d’aleshores que dia 10 d’octubre van suspendre la Declaració Unilateral d’Independència als 8 segons d’haver-la proclamada per donar una nova oportunitat al diàleg amb Espanya. Per Donar una nova oportunitat al diàleg amb Espanya!!!! I així ja duim nou anys, NOU ANYS, regalant noves oportunitats al diàleg amb els nostres botxins i assassins!
Sabeu. Tots ho hem vist i ho sabem. Un procés d’independència és un divorci i si les dues persones que es volen divorciar són civilitzades, s’arriba a un acord ràpid i beneficiós per a tots dos. Ara bé, si un dels membres de la parella és un maltractador, un psicòpata, un narcisista, un paràsit compulsiu que considera l’altre membre de la parella una propietat; si la persona maltractada no l’envia a la merda, no se separa d’una manera rotunda i es limita a dir una i altra vegada que si no canvia, el deixarà, aleshores ja sabem el que passa; que el maltracte es converteix en crònic, estructural i guanya en intensitat fins a la destrucció psicològica total i sovint, també física, de la víctima..
Ja duim NOU anys, NOU ANYS, enrocats en aquest situació que ha esdevingut insostenible, insuportable, on el país se’ns està esbucant a trossos i ja afecta tots els sectors: economia, sanitat, educació, infraestructures, llengua, cultura, agricultura, pesca, indústria… Cal desbordar els dirigents i els partits que ens han duit en aquest cul de sac i en aquest carreró sense sortida. El 7 de gener de 2019, Gabriel Rufián va afirmar: «Tothom coincideix que el gran pas cap a l’independentisme, va ser l’any 2010, després de la decepció enorme del PSOE de Zapatero amb l’Estatut (…). Potser li hem de donar una altra oportunitat a l’esquerra espanyola de decebre, una altra oportunitat de decebre i potser un pas endavant definitiu». Potser, potser, potser… Ja duim 9 anys de potser i hem tornat a fer la puta i la Ramoneta, al peix al cove i a la successió interminable i exasperant de la política del coitus interruptus.
A hores d’ara, l’estratègia de l’enemiga Espanya no ofereix cap mena de dubte: dilatar, dilatar, deixar podrir la situació amb falses promeses, embullar fil, crear cortines de fum per treure la independència de l’actualitat, provocar incendis a mena de foc de distracció, provocar l’enfrontament entre dretes i esquerres dins la rereguarda catalana, tornar a sembrar la divisió al Fossar de les Moreres, guanyar posicions dins els Mossos, TV3, Catalunya Ràdio, sembrar el derrotisme, la desmobilització i la resignació, etc.
L’estratègia espanyola és aquesta si bé hi ha una diferència substancial entre el 2017 i ara i és que l’octubre de 2017, PP-VOX-PSOE van coincidir en el cop d’estat del 155 contra Catalunya i el 10 de novembre de 2019 Pedro Sánchez encara va fer la promesa electoral que el seu objectiu era dur Puigdemont a Espanya per lliurar-lo a la justícia perquè el sotmetès a judici. Aznar havia insistit, el 2012 i el 2017, en la idea que abans que se trencàs Espanya, es trencaria Catalunya. Us en enrecordau? Bé doncs, si Sánchez i Illa van donar suport al PP en el cop d’estat del 155, avui Espanya viu el cop d’estat de Felipe VI amb el suport de PP-VOX contra Sánchez, la seva família, el seu govern i Illa. Avui Espanya viu immersa en una guerra civil provocada per l’aprovació de la Llei d’Amnistia aprovada el 30 de maig de 2024 per 177 vots a favor i 172 en contra; una guerra civil que afecta la fiscalia, el TS, el CNP i fins i tot les entranyes de la GC on la UCO del tinent coronel, Antonio Balas Dávila, acusa el màxim cap operatiu del cos, el tinent general, Manuel Llamas Fernández.
Els independentistes irlandesos van aconseguir la independència d’Irlanda el 1922 tot i seguint el lema:»els problemes interns del Regne Unit són oportunitats per a Irlanda». Idò, això! Els problemes interns d’Espanya són oportunitats per a la República Catalana!
Cal recuperar la iniciativa. Desbordar els partits i els dirigents que ens han portat a la situació actual. Cal confrontar directament amb els jutges espanyols a través de la desobediència civil i la insubmissió lingüística i fiscal. En tot procés d’independència hi ha quatre fases:
1 La DUI, que en el nostre cas és el 10 d’octubre de 2017.
2 La lluita pel control del territori. Una colònia que desobeeix i no respecta la justícia i els tribunals dels colonitzadors està demostrant al món que l’invasor ha perdut el control del territori. Nosaltres ara estam en aquesta fase.
3 Quan arriba el primer reconeixement internacional.
I 4 El moment que l’antiga metròpoli es veu obligada a reconèixer la independència de la seva ex colònia.
La guerra civil que viu el Regne d’Espanya és una ocasió magnífica que no podem desaprofitar. Cal aïllar els nostres «Rufians» que, com als anys 30 del segle passat ens volen arrossegar i implicar en les guerres internes entre els espanyols i prioritzar, per damunt de diferències ideològiques entre dretes i esquerres la nostra independència.
Insistesc en la paraula P-R-I-O-R-I-T-Z-A-R!!
No ho oblidem! Jo som pagès i he estat docent trenta-cinc anys. No som caçador però no necessit ésser caçador per saber que el qui vol agafar dues llebres a la vegada, no n’agafa cap! I ja no en parlem si en volem agafar deu a la vegada, perquè aleshores ja estam perduts abans de començar!
Qui vol canviar-ho tot de cop, al final no tan sols no canvia res, sinó que que acaba en una situació molt pitjor que la que tenia en el moment de la sortida!
Visca Catalunya!
Visca Mallorca!
Visca les Illes Balears!
I visca Argentina i visca Lionel Messi!
XLVII Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques
Diumenge, 19 de juliol de 2026
Pla de Campllong
