(Foto: SELA, Sistema Económico Latinoamericano y del Caribe)
COMUNICAT DE PREMSA
Des de 1822, cada 15 de setembre, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Guatemala celebren simultàniament les Fiestas Patrias per commemorar l’origen històric compartit, motiu pel qual avui, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), vol fer arribar la més sincera felicitació a aquestes cinc ex colònies espanyoles amb motiu dels 205 anys de la Declaració d’Independència de 1821.
Per als mallorquins que lluitam perquè la nació catalana sencera deixi d’ésser una colònia saquejada i trossejada pels colonialismes espanyol i francès des del Tractat dels Pirineus (1659), la declaració d’independència d’El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Guatemala, va ser el fruit del coratge i de la determinació de moltes dones i homes que van decidir deixar d’ésser una colònia d’Espanya, declarar-se amos i senyors del seu destí i dotar-se d’un estat propi.
En aquests moments, Hondures i Nicaragua són amb molta diferència les dues comunitats centreamericanes més nombroses a l’arxipèlag. Cadascuna d’elles compta amb uns quants milers de residents registrats a les Illes Balears; El Salvador i Guatemala tenen una presència molt més moderada, estimada en uns pocs centenars de ciutadans mentre que Costa Rica és una de les nacionalitats més minoritàries a l’arxipèlag, comptant amb tot just unes poques desenes de ciutadans empadronats.
Amb motiu d’aquesta celebració, des de l’ASM desitjam que els llaços d’amistat entre El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Guatemala i les Illes Balears continuïn enfortint-se, inspirats pels valors de la llibertat, la convivència, la cooperació, el respecte a l’exercici del dret d’autodeterminació que ens ha de portar a la mateixa independència que aquestes cinc nacions amb sacrificis de tota mena i actes d’heroïcitat, es van guanyar per mèrits propis fa 205 anys.
Per molts d’anys, visquin El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Guatemala i Visca Mallorca lliure!
La declaració conjunta d’independència d’El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Guatemala
Dia 15 de setembre de 1821, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Guatemala van proclamar conjuntament la independència i es van alliberar del colonialisme espanyol mitjançant la signatura de l’Acta d’Independència d’Amèrica Central a la ciutat de Guatemala.
En el procés d’independència de l’Amèrica Central cal distingir tres etapes:
1. Anys d’insurreccions: El procés d’emancipació no va ser immediat; va durar gairebé deu anys. Tot va començar amb un primer intent de rebel·lió a El Salvador el 5 de novembre de 1811, dirigit pels capellans d’origen espanyol, José Matías Delgado i Nicolás Aguilar, descendents directes de colons andalusos i castellans que s’havien establit a Amèrica per ocupar càrrecs administratius i militars i també d’aristòcrates espanyols esdevinguts grans terratinents. Tot i tenir sang i llinatges plenament espanyols (eren «espanyols americans» o criolls), el monopoli comercial imposat per Madrid, afegit a la prepotència de les autoritats colonials enviades directament pels borbons coneguts amb el nom despectiu de «los peninsulares», van provocar que com a terratinents locals que veien altament perjudicats els seus interessos econòmics, lideressin la revolta que es va estendre durant la dècada següent amb diversos aixecaments i conspiracions a tota la regió contra el domini de la Corona espanyola.
2. L’impuls definitiu: La causa de la independència es va accelerar enormement a causa de la invasió napoleònica d’Espanya i, sobretot, per l’èxit del procés d’independència de Mèxic liderat per Agustín de Iturbide a principis de 1821. El triomf del «Pla d’Iguala» a Mèxic va servir d’exemple i estímul per als criolls centreamericans.
3. La Capitania General de Guatemala: En aquella època, tots aquests territoris formaven part d’una mateixa regió administrativa de l’Imperi espanyol anomenada Capitania General de Guatemala. Per aquest motiu, la decisió es va prendre i signar de manera unificada per a totes les províncies implicades.
Un cop proclamada la independència el 15 de setembre de 1821, es poden distingir dues etapes:
a) 1822–1823 (Annexió a Mèxic): Poc després de signar l’acta, davant la feblesa política i la pressió militar, els territoris van decidir incorporar-se breument a l’imperi mexicà d’Agustin Iturbide, el militar de l’exèrcit reialista fidel a la Corona espanyola que l’any 1821 va canviar de bàndol, es va rebel·lar contra Espanya, va pactar amb els líders insurgents com Vicente Guerrero amb els quals va proclamar el Plan de Iguala i va aconseguir oficialment la consumació de la independència de Mèxic el 27 de setembre de 1821.
b) 1823 (La independència absoluta): Després de la caiguda d’Iturbide, l’1 de juliol de 1823, els cinc països van proclamar la independència absoluta i van fundar les Províncies Unides de l’Amèrica Central, una federació que els va agrupar fins a la seva dissolució definitiva l’any 1841.
Palma, 14 de setembre de 2026
Secretariat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca
