L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) retrà homenatge al mallorquí Joan Baptista Picornell i Gomila (Palma, 1759 – Cuba, 1825), que va impulsar a finals del s. XVII i principi del s. XVIII la independència de les colònies espanyoles d’Amèrica.
L’acte d’homenatge Picornell i Gomila que celebrarem, dissabte 28 de març, consistirà en la presentació de la novel·la de Joan Mayol i Serra titulada, El Sediciós (Editorial Moll, setembre de 2025), que reconstrueix la vida del revolucionari i insurrecte mallorquí a mig camí entre la semblança biogràfica i la novel·la històrica. En la presentació, que anirà seguida d’un dinar i d’un col·loqui entre els assistents, també intervendrà l’autor del pròleg, Bartomeu Mestre i Sureda, “Balutxo”. L’acte se celebrà al restaurant Sa Creu de Petra, ctra. Manacor – Inca, KM 9, a les 13:30 h.
Picornell Gomila és un gran desconegut i l’ASM vol fer conèixer la seva figura a tota la població actual de les Illes Balears, des dels indígenes illencs als migrants arribats de tots els continents els últims anys, passant pels colonitzadors forasters i acabant pels residents estrangers. Cap persona que avui resideix a les Balears no pot ignorar que les nostres illes foren reduïdes a la condició de colònies a conseqüència de la conquesta militar franco-espanyola de 1715 i dels “Decretos de Nueva Planta” imposats pel borbó Felipe V per “Justo derecho de conquista“. De llavors ençà, els nadius de Balears no hem passat ni un sol dia sense patir el saqueig dels nostres recursos naturals, l’espoli fiscal, el genocidi lingüístic i cultural, la marginació i els menyspreu per part del colonialisme espanyol.
Joan Baptista Picornell i Gomila (Palma, 1759 – San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825), fou un pedagog, metge, polític i revolucionari mallorquí considerat un precursor de l’independentisme a Amèrica Llatina. Picornell va participar a Madrid en la Conspiració de San Blas (1795), inspirada en la Revolució Francesa (1789), que va acabar amb la seva detenció i una condemna a mort que, per pressions de França, fou commutada per la cadena perpètua i el desterrament (1796) al penal de La Guaira.Picornell,va tenir un paper central com a ideòleg i inspirador del primer gran intent per la independència de Veneçuela capitanejat per Manuel Gual (1759-1800) i José María de España (1761-1799). El fracàs de la insurrecció del 16 de juliol de 1797, li va suposar una segona condemna de mort que va poder evitar fent-se escàpol cap a les Antilles on no es va donar per vençut i va perseverar impulsant l’emancipació de les colònies per Macuto, Curaçao, Guadalupe, San Bartolomé, Saint Thomas, Santa Cruz, Martinica, Trinitat, Baltimore, Filadèlfia, Nova York, París -on es va graduar en medicina- i Barbados.
Retornat a Veneçuela, el 19 d’abril de 1810, de bell nou va participar en la insurrecció del general Francisco de Miranda (Caracas 1750- Cadis 1816) i de Simón Bolívar (1783-1830). Declarada formalment la República de Veneçuela el 15 de juliol de 1811 i promulgada una Constitució federal, Picornell i Gomila fou nomenat intendent de Policia de la capital des del qual va defensar polítiques fermes en l’educació laica i en la lluita contra la corrupció. Després de la caiguda de la I República el 1812, es va moure per Texas, Nova Orleans, Filadèlfia i Louisiana on va continuar l’activitat revolucionària cercant dins els Estats Units, el Regne Unit i França suport polític, financer i militar per a l’emancipació de les colònies espanyoles. Durant el 1812-1813, va participar en la revolta independentista a Texas (llavors espanyola) dirigida per José Álvarez de Toledo (1779-1858) on va ésser proclamat president de la República de Texas Occidental que va sucumbir davant les tropes espanyoles el 18 d’agost de 1813, en la batalla del riu Medina.
Joan Baptista Picornell i Gomila no va poder tornar mai a Mallorca i va morir el 1825 desterrat a Cuba, enmig de l’oblit, la soledat, la pobresa, decebut i enganyat després de la derrota del Trienni Liberal (1820-1823) i la derogació per Fernando VII de la Constitució de 1812, en la qual havia dipositat alguna esperança per sortir de l’absolutisme. Abans de morir, emperò, va poder veure realitzat part del seu somni per la llibertat amb la independència de fet de Paraguai (1811); de Xile, el 12 de febrer de 1818; de Colòmbia, el 7 d’agost de 1819; de Veneçuela, el 24 de juny de 1821; de Nicaragua i El Salvador, el 15 de setembre de 1821; de Mèxic, el 27 de setembre de 1821; d’Equador, el 24 de maig de 1822; de Perú, el 9 de desembre de 1824 i de Bolívia, Uruguai i Argentina el 1825.
Des de l’ASM volem fer una crida especial dirigida als milenars de migrants llatinoamericans que han desembarcat a Balears els últims anys amb la voluntat de millorar la seva situació econòmica i social en relació als països d’origen. El missatge que els adreçam és directe i molt clar: “Llatinoamericans! No vulgueu per a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i per a la resta de la nació catalana sencera, el que no voleu per als vostres països! Si no voleu que l’imperialisme espanyol representat per Felipe VI, torni a invadir, saquejar, colonitzar i humiliar Amèrica, no actueu com a colonitzadors i mercenaris a sou de Madrid i preneu exemple de Joan Baptista Picornell Gomila!!!!“. Coherent amb aquest missatge, adjuntam la carta que aquesta setmana hem adreçat des de l’ASM als següents consolats presents a Balears: Argentina, Bolívia, Colòmbia, El Salvador, Equador, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Perú, República Dominicana i Xile.
Els independentistes irreductibles de l’ASM, estam plenament convençuts que, temps a venir i més prest que tard, les Illes Balears i Pitiüses, juntament amb la nació catalana sencera, podrem afegir-nos en forma de República a la llarga llista d’ex colònies espanyoles que han assolit la conquesta de la llibertat i avui són estats independents i reconeguts arreu del món.
Secretariat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca
Palma, 25 de març de 2026
CARTA DIRIGIDA ALS CONSOLATS
Excel·lentíssim Senyor Cònsol Honorari de (…), em dirigesc a vós per tal d’informar-vos que dissabte dia 28 de març farem un homenatge a un dels personatges il·lustres de la història de Mallorca que va participar en la lluita per la independència de les colònies espanyoles a Amèrica del Sud, Amèrica Central i del Nord. Es tracta de Joan Baptista Picornell i Gomila (Palma, 1759 – San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825), pedagog, metge, polític i revolucionari mallorquí considerat un precursor i un activista de l’independentisme a Amèrica Llatina. Picornell va participar a Madrid en la Conspiració de San Blas (1795), inspirada en la Revolució Francesa (1789), que va acabar amb la seva detenció i una condemna a mort que, per pressions de França, fou commutada per la cadena perpètua i el desterrament (1796) al penal de La Guaira. Un cop a Veneçuela, Picornell Gomila, escrivint les 48 Ordenances Organitzatives i la Carmañola Americana, va tenir un paper central com a ideòleg i inspirador del primer gran intent per la independència de Veneçuela capitanejat per Manuel Gual (1759-1800) i José María de España (1761-1799). El fracàs de la insurrecció del 16 de juliol de 1797, li va suposar una segona condemna de mort que va poder evitar fent-se escàpol cap a les Antilles. Assassinats España el 1799, per execució i esquarterament, i Gual el 1800, per emmetzinament; Picornell no es va donar per vençut i va perseverar impulsant l’emancipació de les colònies per Macuto, Curaçao, Guadalupe, San Bartolomé, Saint Thomas, Santa Cruz, Martinica, Trinitat, Baltimore, Filadèlfia, Nova York, París -on es va graduar en medicina- i Barbados. Durant aquesta època, Picornell va continuar influint en futurs moviments independentistes i antiesclavistes traduint del francès, Els Drets de l’Home i del Ciutadà.
Retornat a Veneçuela, el 19 d’abril de 1810, de bell nou va participar en la insurrecció del general Francisco de Miranda (Caracas 1750- Cadis 1816) i de Simón Bolívar (1783-1830). Declarada formalment la República de Veneçuela el 15 de juliol de 1811 i promulgada una Constitució federal, Picornell i Gomila fou nomenat intendent de Policia de la capital, càrrec que va exercir un any sota el govern de Francisco de Miranda i des del qual va defensar polítiques fermes en l’educació laica i en la lluita contra la corrupció. Després de la caiguda de la I República el 1812, es va moure per Texas, Nova Orleans, Filadèlfia i Louisiana on va continuar l’activitat revolucionària cercant dins els Estats Units, el Regne Unit i França suport polític, financer i militar per a l’emancipació de les colònies espanyoles. Durant el 1812-1813, va participar en la revolta independentista a Texas (llavors espanyola) dirigida per José Álvarez de Toledo (1779-1858) on va ésser proclamat president de la República de Texas Occidental que va sucumbir davant les tropes espanyoles el 18 d’agost de 1813, en la batalla del riu Medina.
Joan Baptista Picornell i Gomila no va poder tornar mai a Mallorca. Sa dona, Feliciana Obispo, va morir a l’illa. El seu fill, Joan Antoni, va morir el 1817 a causa de la febre groga en arribar a Tampico (Mèxic) i fill i pare, que era metge, no es van poder retrobar a causa de l’impediment de les autoritats colonials espanyoles.
Picornell i Gomila va morir el 1825 desterrat a Cuba, enmig de l’oblit, la soledat, la pobresa, decebut i enganyat després de la derrota del Trienni Liberal (1820-1823) i la derogació per Ferran VII de la Constitució de 1812 en la qual havia dipositat alguna esperança per sortir de l’absolutisme. Abans de morir, emperò, va poder veure realitzat part del seu somni per la llibertat amb la independència de fet de Paraguai (1811); de Xile, el 12 de febrer de 1818; de Colòmbia, el 7 d’agost de 1819; de Veneçuela, el 24 de juny de 1821; de Nicaragua i El Salvador, el 15 de setembre de 1821; de Mèxic, el 27 de setembre de 1821; d’Equador, el 24 de maig de 1822; de Perú, el 9 de desembre de 1824 i de Bolívia, Uruguai i Argentina el 1825.
L’acte d’homenatge a Joan Baptista Picornell i Gomila que celebrarem com a Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), dissabte 28 de març, consistirà en la presentació de la novel·la de Joan Mayol i Serra titulada, El Sediciós (Editorial Moll, setembre de 2025), que reconstrueix la vida del revolucionari mallorquí a mig camí entre la semblança biogràfica i la novel·la històrica. En la presentació, que anirà seguida d’un dinar i d’un col·loqui entre els assistents, també intervendrà l’autor del pròleg, Bartomeu Mestre i Sureda, “Balutxo”. L’acte se celebrà al restaurant Sa Creu de Petra, ctra. Manacor – Inca, KM 9.
En nom de l’ASM, em complau informar-vos, a vós i als milers de compatriotes de (…) que representau i que viuen a les Illes Balears ((…) residents nascuts a (…) segons El Padró Municipal xxxx), de la celebració d’aquest acte convençut que, temps a venir i més prest que tard, les Illes Balears, juntament amb la nació catalana sencera, podrem afegir-nos en forma de República a la llarga llista d’ex colònies espanyoles que han assolit la conquesta de la llibertat i avui són estats independents com el que vós representau a les Illes Balears.
Atentament, rebeu una salutació cordial.
Jaume Sastre i Font
