L'espoliació per part de l'estat espanyol a les Illes Balears des de l'any 1995 fins ara és de 76.809.938.473,68 €

El camí del finançament autonòmic sempre passa per l'espoliació

Publicat per Damià Verger el 05-08-2017

Article del president de l'ASM, Cristòfol Soler, a l'UH de dijous 3 d'agost de 2017:

El camí del finançament autonòmic sempre passa per l'espoliació

Les Illes Balears es veuen abocades ara mateix, a una situació de doble
espoliació. Una és la conseqüència d'un sistema de finançament autonòmic
que ens xucla recursos per destinar-los a altres indrets, la segona espoliació és
conseqüència de la nul·la inversió publica de l'estat a les Illes, que destina
recursos que ens pertanyen a quimeres improductives de l'Espanya imperial.
Les conseqüències d'aquesta situació ens afecten a tots i, no hi ha ningú que
estigui a recer, tots els àmbits de la nostra vida quotidiana duen l'empremta
d'aquest espoli que patim, un espoli que no atura, ans al contrari augmenta
any rere any.
Aquests darrers mesos el govern ens ha volgut aixecar els ànims amb la
creació d'un cert ambient d'optimisme a l'hora de parlar del nou sistema de
finançament autonòmic que una vegada més ens estan cuinant a Madrid.
Primerament bastint una plataforma d'entitats illenques per donar suport a les
justes reivindicacions d'un millor finançament autonòmic (jo sincerament crec
que no n'hi ha cap, d'entitat de la societat civil de les Illes que no estigui
d'acord amb aquesta necessitat). Però, el joc del finançament autonòmic, com
molts pensen, dins el sistema polític actual no depèn de nosaltres, depèn del
govern central, depèn (faltaria més) de Madrid. I a Madrid juguen amb tots, amb
el sentit més literal d'aquest mot. El nostre govern coneixia això, sabia que era
impossible en les actuals circumstancies redreçar-ho, sabia que no hi pot haver
un sistema de finançament autonòmic just, han demanat confiança amb un
tema que coneixen bé com actua Madrid i que acabaria en una presa de pèl.
El govern de Rajoy ha jugat les seves cartes, aplicant el mètode ideal per evitar
aparèixer com a responsable d'un fracàs anunciat per previsible. El PSOE
estatal que també coneix bé com funcionen les bambolines del finançament
autonòmic no ha piulat . I a més a més els de la "nova política" C's i PODEMOS
fan com si la cosa no anàs amb ells. El ministre Montoro va proposar la creació
d'una comissió d'experts per estudiar, deia ell, un nou sistema que no funcionàs
com una loteria (greu afirmació, perquè en aquesta loteria sempre perden i
guanyen els mateixos). El govern de les Illes va proposar una persona de
prestigi i amb gran experiència, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu
Fabra de Barcelona, amb experiència en l'estudi de l'eficiència del sector
públic. Decisió acertadíssima! Molts pensaven que una comissió d'experts era
un bon camí. Ben aviat se n'adonaren que Madrid ens tornava posar un parany:
cada comunitat autònoma tindria un representant en aquesta comissió. Breu i
clar, cadascú a defensar allò que es creu que és seu i amb les ordres ben
clares, defensar les posicions actuals.
El ministre Montoro aconseguí el que volia, una brega de comunitats, i ha
conclòs que és gairebé impossible reformar a fons l'actual sistema. Que el

sistema de finançament autonòmic no canviarà gaire. Fins i tot, ara per ara els
illencs podem pensar que el nou sistema, si canvia alguna cosa, ho farà a
pitjor. Guillem López Casanovas, després d'afirmar amb contundència que el
nou sistema que proposen el experts és “un retrocés més” i que disminueix la
transparència afirmant “ja no es podrà oficialitzar la xifra de capacitat fiscal
dels impostos aportats de cada comunitat respecte als recursos rebuts”, greus
paraules! ha emès un vot particular de pinyol vermell, i sincerament crec que
tot ha acabat com ell mateix preveia: un desacord que deixa les mans lliures al
govern central. Res canviarà!
El temps ens demostra que sigui quin sigui el camí que es segueix, sempre
acabam allà mateix: un sistema de finançament autonòmic que ens perjudica i
ens impossibilita el manteniment d'uns serveis socials, un sistema educatiu, un
sistema sanitari, per posar alguns exemples, amb unes condicions que no
tenen res a veure amb el que aportam fiscalment a l'Estat espanyol. Els
recursos que hauríem de rebre per dotar rendes d'inserció, millorar la qualitat i
les ràtios dels nostres hospitals i centres educatius, se'n van a altres
comunitats. D'això que ells en diuen solidaritat, nosaltres en diem espoli. Si no
es respecta escrupolosament el principi d'ordinalitat (no perdre posicions en
recursos per càpita un cop distribuïda la solidaritat), i amb el model que es
beslluma això no es respectarà, no hi ha res a fer, no ens doneu falses
esperances. Continuarem amb un sistema de finançament autonòmic
insuficient i espoliador.
Mentrestant, i per distreure el personal, es parla del REIB. Ja n'hem tinguts uns
quants, vam començar per un intent de REFIB, (volia canviar la fiscalitat) vam
passar a un REB, ara ens parlen d'un REIB (amb I d'insularitat) supòs que per
influència de les Illes Canàries (per cert no em cans de repetir-ho, no son illes,
són una regió ultraperifèrica de la UE) . Aquí també tot està pautat,
s'implementa una llei que reconeix el fet insular i es deixa el seu desplegament
via reglaments sectorials. Com sempre ens hi duen enganats, aquell tu fes la
llei que jo faré el reglament. Aviat començarà el festeig del nou REIB, no hi
dipositem gaire esperances, acabarà com sempre. Quedarà amb una R de
règim: RB.
A l'hora de fer el balanç de trenta-quatre anys d'autonomia no podem perdre de
vista que hem passat d'ésser la primera comunitat en renda per càpita a la
setena, i això no aturarà.
El paper que ens assigna l'Estat espanyol a les Illes Balears és simplement el
de ser una àrea turística de primer ordre, aportar doblers a l'estat i a
conformar-nos, que aquí es viu molt bé (sic.).
No serem res més que això, una àrea, un territori, sotmès econòmicament i
política fins que, amb valentia, agafem les regnes del nostre destí amb les
nostres mans, i això té un nom: fer el camí cap a la plena sobirania, i fer-ho
abans d'acabar les forces, abans de fondre'ns com una espelma.
La societat civil ho haurà de fer, i en aquesta lluita volem saber si els partits
polítics sobiranistes i regionalistes hi seran, faran costat a la societat civil per
exigir d'una vegada per totes el que és nostre. Els habitants de les Illes no ens
mereixem aquesta discriminació sagnant, no ens mereixem aquest espoli.
És hora de dir prou!

Cristòfol Soler i Cladera
President de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca

 

Torna a reculls externs

Agenda

Piulades